Segurament per resumir la història de l'actual Farmàcia Codina ho podriem fer dient 'Més 200 anys de vocació farmacèutica i… ara a Internet', però ens volem extendre una mica més.

Efectivament, la nostra farmàcia es troba des de l'any 1810 al Carrer Forn de Caldes de Montbui; i, concretament al número 7 hi som des del 1911. Totes les generacions que des dels inicis hem regentat aquest establiment sanitari hem aportat diferents innovacions i hem desenvolupat la nostra tasca farmacèutica amb rigor i professionalitat. Des de ser pioners en la professió en èpoques difícils, construir una farmàcia modernista en ple apogeu d'aquest estil, ser els fundadors del primer laboratori d'anàlisis (de sang, orina, llet i aigua) i impulsors de la preparació de iogurts, kephirs i selecció de ferments làctics que es van fer populars a tota la comarca, compaginar tasques de responsabilitat al Col·legi de Farmacèutics…
Tot i que potser ara esteu veient la nostra pàgina web des de l'altra punta del món us convidem a que, si mai veniu a Caldes de Montbui, visiteu la nostra farmàcia. Podreu conèixer la farmàcia modernista restaurada –amb els objectes i utensilis de l'època– i al costat, la Farmàcia Codina del SXXI, amb totes les novetats de dermofarmàcia, cosmètica, ortopèdia… Dos contrasts que tenen el fil comú d'unes families dedicades amb vocació de servei a la farmàcia en el seu moment històric.

Salvador Codina Sampera

Els inicis de la farmàcia.

Any 1810. Salvador Broquetas, farmacèutic, compra un local al carrer Forn de Caldes de Montbui i obre una farmàcia. I aquí es quan s'inicia la nostra història.
Uns anys després, li traspassa la titularitat al seu nebot, Narcís Nogués i Broquetas, qui la regenta fins l'any 1931.

Posteriorment Felip Ribó i Sagristà (1840-1870), tercer de set germans adquireix la farmàcia per 300 lliures: botiga i 100 pochs objectes adjacents i algún trasto de casa, que consisteix en un catre ab son matalaz, així com un escriptori i un armari de noguera i 6 cadires...

Així és com ens ho explica, ell mateix, en un dels passatges del seu diari.
En Felip Ribó es casa amb Maria Palaudaries i Broquetas, amb qui tenen tres fills. El tercer, Rafel Ribó i Palaudaries (1835-1908), llicenciat en filosofia i en farmàcia, serà qui recollirà el testimoni i el transportarà fins a principis del segle XX.

Aquests, són temps de novetats constants. En Rafel impulsa una campanya local perquè Caldes pugui tenir gas!...i, potser per ser massa avançada pel seu temps, deixe-m'ho així, la proposta no prospera.

Comença la nissaga dels Salvadors Codina…

Si bé, el Rafel Ribó no té descendència amb vocació apotecària, és la seva filla Maria de Covadonga, l'encarregada de continuar la tradició farmacèutica de la família casant-se amb en Salvador Codina i Duran.

El Salvador no era de Caldes, tot i que hi venia a temporades des de que era petit. Nasqué a Sabadell el 5 de Setembre de 1879, estudià farmàcia a Barcelona i a Santiago.

L'any 1911 hereta la farmàcia d'en Ribó, ja aleshores situada a l'actual carrer Forn, 7.
Aires nous, aires renovadors…

És ell qui dóna l'impuls innovador que la farmàcia necessita. La fa fer nova, d'estil modernista. Serà aquesta, la farmàcia operativa fins a finals del segle XX, i a dia d'avui encara es conserva, restaurada, al costat de l'actual.

També funda el primer laboratori d'anàlisis (de sang, orina, llet i aigua) i inicia la preparació dels populars iogurts, kephirs i selecció de ferments làctics, que, fins i tot, s'acaben venent en algunes farmàcies de Barcelona (fcia. Arderiu del carrer Bailén).

Arriben la guerra i els posteriors temps d'estretors. Estretors de tot tipus: econòmiques i de mires...

La barreja de voluntat, imaginació, empenta, encontres i discrepàncies amb l'administració local i la ideologia institucionalitzada de l'època marquen aquests anys.

Un altre Salvador Codina, aquest Ribó de segon cognom, és, juntament amb el seu pare, el responsable de tirar la farmàcia endavant durant els primers anys de la dictadura franquista.

El 20 de gener de 1964 mor el primer Salvador Codina de la nissaga.
A partir d'aquest moment el seu fill es fa càrrec de la farmàcia.

El segon Salvador, a part de tenir una gran estima a la professió: especialista en anàlisis clíniques i bacteriologia, Inspector Farmacèutic Municipal i vocal del col.lectiu des de 1972 a 1978 al Col.legi de Farmacèutics de Barcelona, era amant de participar en tot tipus d'activitats de caire sòcio-cultural.

Funda un grup de teatre amb la participació de gent del poble, és soci-fundador de l'assemblea local de la Creu Roja i és el primer director, des de que aquest país recupera la democràcia, d'un setmanari (Setmanari montbui) i de la Ràdio locals.

Després de la seva mort, el 6 d'octubre de 1983, se li fa un homenatge i es bateja un carrer de Caldes amb el seu nom.

Casat amb Teresa Casabayó Torras, tingueren quatre fills. I és el primer de tots ells qui repeteix nom i repetirà professió. Esteve, Mª Covadonga i Montse són els noms dels altres germans.

Així doncs, el 5 de gener de 1943 neix el tercer Salvador Codina...aquest, òbviament, Casabayó.

Estudia Farmàcia i Medicina fent l'especialització d'anàlisis clíniques.
Començarà exercint de metge, tot i que després de la mort del seu pare decideix fer-se càrrec de la farmàcia i el laboratori. Continuant la tasca participativa del seu progenitor, és president de la secció local de la Creu Roja del 1983 al 1994 i patró de la Residència d'avis Santa Sussanna des del 1990.

A la farmàcia, a mesura que passen els anys, hi estan, cada cop, més estrets i per tant, s'aproximen novetats!

Finalment, l'any 1996 es decideix fer-la totalment nova aprofitant un local annex on hi havia l'anterior farmàcia, que posteriorment serà altre cop restaurada. S'intenta barrejar l'estètica tradicional, marcada pels arcs que fonamenten l'estructura de tot l'edifici, i les estructures de nova generació i es procura deixar a punt el nou local per les necessitats dels temps que vindran...

Uns anys abans, el Salvador es casa amb l'Elena Sampera Magrans i tindran tres fills: l'Elena, la petita, la Mar i el que escriu aquestes línies, el quart Salvador de la nissaga i altre cop nascut el primer dels germans l'any 1976.

Doncs sí, jo també sóc farmacèutic...des de fa nou anys...que comparat amb el temps que he intentat explicar i resumir, a hores d'ara, em sembla una minúcia.

Un altre pensament em ve al cap: s'hauria imaginat, el senyor Salvador Broquetas, en algun moment de la seva vida, que després de dos-cents anys, seria l'iniciador d'aquesta història?